Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
La II Jornada de Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC), celebrada el 15 de novembre a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha posat en relleu dades significatives sobre la comorbiditat entre el TOC i els trastorns de la conducta alimentària (TCA). La Dra. Núria Jaurrieta Guarner, Coordinadora de la Unitat Integral de Recuperació dels TCA complexes i de llarga durada de l’Hospital Sagrat Cor Martorell i Hospital Universitari de Bellvitge, va destacar que “actualment entre el 13% i el 18% de les persones amb TOC també pateixen un TCA al llarg de la seva vida. L’anorèxia purgativa és la que presenta més comorbiditat i el trastorn per afartament menys”. Aquesta xifra és molt notòria, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera el TOC una de les deu patologies més incapacitants.
Durant la seva intervenció, la Dra. Jaurrieta va assenyalar que “la coexistència del TOC i el TCA comporta un pronòstic més desfavorable per a les persones afectades”, complicant així el seu procés de recuperació. A més, va exposar els trets comuns d’ambdós trastorns i els reptes que això implica en el tractament psicològic “Com més aviat la persona s’iniciï en el TCA, major és el risc a tenir un TOC”.
L’esdeveniment, organitzat per l’Associació TOC Catalunya, va reunir més de 500 participants, tan presencials com en streaming, sota el lema “El TOC no són manies: És un trastorn de salut mental que impedeix dur una vida plena”. Josep Tristany, Director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va inaugurar la jornada subratllant “la importància d’augmentar els recursos disponibles per a les persones afectades pel TOC”. Així mateix, va assegurar que cal promoure la formació, la recerca i la innovació en l’àmbit del TOC per millorar el coneixement que es disposa de la malaltia i “desenvolupar noves eines que garanteixin l’accessibilitat a un correcte diagnòstic i tractament”. Només d’aquesta manera podem “garantir l’accés a tractaments basats en l’evidència científica, adaptats al nivell de gravetat clínica i psicosocial, d’accés equitatiu en tot el territori, a través d’un model d’atenció esglaonada”.
A més, es van presentar estudis recents que han identificat àrees cerebrals implicades en una resposta menys efectiva al tractament psicològic en persones amb TOC. Aquestes troballes han generat un gran interès mediàtic i han destacat la necessitat d’un enfocament integrat en el tractament d’aquells que cohabiten amb aquests dos trastorns.
Amb prop d’un milió de persones diagnosticades amb TOC a Espanya, aquesta trobada d’experts ha posat en evidència la urgència d’atendre aquestes patologies des d’una perspectiva multidisciplinària, involucrant professionals de la salut, familiars i afectats.