IX Curs d’Actualització en Psicogeriatria

L'Hospital Sagrat Cor va organitzar la sessió 'Trastorno cognitivo leve: desde la normalidad a la demencia' els passats 21 i 22 de febrer en el marc del IX Curs d'Actualització en Psicogeriatria.

L’eix central de l’acte va ser el concepte de Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL), un trastorn que afecta al voltant d'un 20% de les persones més de 60 anys i que es basa en la pèrdua de les capacitats cognitives, principalment la memòria, a una major velocitat de l’habitual. El 50% de les persones amb DCL desenvolupen Alzheimer en un termini aproximat de cinc anys, per la qual cosa el diagnòstic d'aquest trastorn ofereix més possibilitats de tractament precoç de la malaltia.

Aquest terme s'ha anat desenvolupant en els últims anys i, actualment, té una rellevància destacada en la comunitat científica a causa dels beneficis que aporta el poder-se avançar a l'aparició dels símptomes de demències com l'Alzheimer.

Una de les tècniques més habituals per al diagnòstic de DCL és l'exploració neuropsicològica, on s'avaluen diferents capacitats cognitives de la persona comparant-les amb el rendiment normal. “En el moment en el qual s'observa que el rendiment és deficitari podem afirmar que la persona pateix un deteriorament cognitiu d'aquesta funció concreta”, explica el doctor Juan Carlos Cejudo, neuropsicòleg de l'Hospital Sagrat Cor. L'especialista assenyala que, malgrat que en la majoria dels casos la capacitat afectada és la memòria, també poden deteriorar-se altres funcions com el llenguatge. “Això donaria lloc a diferents tipus de DCL, encara que el de tipus amnèsic és el més prevalent i el més indicatiu de la malaltia d'Alzheimer”, afegeix.

Avantatges del diagnòstic precoç de la demència
La línia que separa el Deteriorament Cognitiu Lleu de la demència es traspassa en el moment en què el deteriorament és apreciable en la capacitat funcional en la vida diària de l'individu. “Per això, és molt important que quan una persona és diagnosticada amb aquesta síndrome sigui controlada clínicament durant un període de temps perllongat, per comprovar si el deteriorament cognitiu avança i es converteix en Alzheimer, o si es manté estable”, afirma Cejudo.

Les accions terapèutiques preventives que s'utilitzen quan es detecta la demència són variades i depenen de cada cas particular. “El tractament pot ser farmacològic o utilitzar altres eines com, per exemple, l'estimulació cognitiva”, assenyala el neuropsicòleg. També s'aconsella controlar els factors de risc cardiovascular, realitzar exercici físic i tenir una vida social activa. “Malgrat que aquestes mesures no són curatives, milloren molts aspectes de la malaltia i alenteixen el seu desenvolupament, amb la qual cosa augmenta la qualitat de vida del pacient i del cuidador”, subratlla Cejudo.