L’Hospital Sagrat Cor celebra la VII Jornada Sociosanitària d’Infermeria i Fisioteràpia

La diabetis mellitus (DM) és la causa principal de les amputacions en prop del 65% dels casos. Aquesta malaltia, caracteritzada per uns elevats nivells de glucosa en sang (hiperglucèmia), desencadena una sèrie de complicacions metabòliques que, si no es controlen, poden derivar en la necessitat d'amputació, sobretot de les extremitats inferiors. Aquest ha estat un dels temes que s'han tractat avui a la VII Jornada Sociosanitària d'Infermeria i Fisioteràpia, organitzada per l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries i que ha congregat més de 200 persones al Centre Cultural de Martorell. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve.
 

Complicacions metabòliques de la diabetis
La diabetis pot danyar els nervis i causar el que es coneix com a neuropatia diabètica. En concret, els alts nivells de sucre en sang provoquen que l'enviament de senyals nerviosos es debiliti o s'alteri, cosa que genera una sensació d'adormiment de les extremitats, sobretot dels peus (peu diabètic). “La pèrdua de la sensibilitat als peus pot suposar que la persona no s'adoni que pateix una ferida i que, del fregament continu, es generin úlceres o infeccions”, explica Jesús Paniagua, cirurgià vascular de l'Hospital Sant Rafael de Barcelona de Germanes Hospitalàries.

Una altra complicació derivada de la diabetis és el taponament de les artèries, la qual cosa impedeix que la sang arribi correctament als peus. En aquest cas, “aquesta disminució del reg sanguini dificulta la curació de la infecció, que pot empitjorar i fer necessària l'amputació”, indica el doctor Paniagua.

La majoria de les amputacions per diabetis es produeixen en persones amb el tipus 1, les quals no poden assimilar la glucosa en sang per falta d'insulina. Els experts adverteixen que factors de risc cardiovascular com la tensió alta, el tabac, el sedentarisme o l'estrès poden empitjorar l'estat del pacient i recomanen controlar i mantenir una cura constant dels peus.

Claus en la rehabilitació del pacient: el paper de la fisioteràpia
L'amputació d'un membre del cos comporta una sèrie de repercussions a nivell físic i emocional que cal treballar perquè la persona recuperi una bona qualitat de vida. Per això, el doctor Jesús Paniagua manifesta que és “essencial” disposar d'un bon programa de rehabilitació i una coordinació entre tot l'equip multidisciplinari (infermeres, fisioterapeutes, cirurgians, etc.). “També cal ser clar i sincer amb el pacient, encara que, moltes vegades, són ells mateixos els qui demanen l'amputació perquè no poden suportar el dolor”, reconeix el cirurgià.

Núria Vendrell, fisioterapeuta de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, assenyala que la fisioteràpia té un paper “fonamental” perquè l'individu assoleixi el màxim benefici funcional. “Per aconseguir-ho, convé aplicar un tractament individualitzat, adaptat i progressiu, que cal iniciar com més aviat millor”, apunta l'experta. “Cal tenir en compte, però, que en pacients d'edat avançada el benefici és més modest, ja que presenten més problemes mecànics i altres patologies associades, com dèficit cognitiu”, puntualitza.
 

A més, els especialistes també recomanen preparar el pacient abans de posar-li la pròtesi perquè adquireixi força muscular, una bona configuració del monyó o, en el cas d'amputacions d'extremitat inferior, aprengui a mantenir-se de peu. El següent pas és que la persona aconsegueixi la màxima independència funcional amb la pròtesi a partir de la millora de l'equilibri i la reeducació de la marxa.

Segons la fisioterapeuta, “les amputacions per sota del genoll tenen una millor acceptació de la pròtesi que les amputacions que es fan per sobre d'aquesta articulació, ja que tenen més força de palanca per impulsar-se”. “A més, la conservació del genoll redueix la despesa energètica necessària per al control de la pròtesi”, explica el doctor Paniagua.

Dolor del membre fantasma
Les intervencions per amputació poden derivar en complicacions diverses a nivell circulatori, dèrmic, neurològic, etc. Un dels símptomes que presenten els pacients amputats durant el primer mes posterior a la intervenció és la síndrome del membre fantasma, que desperta en la persona la sensació que encara conserva el membre amputat. Un 85% dels casos també sol manifestar dolor del membre fantasma. Aquesta sensació, però, varia (en freqüència, intensitat, percepció, etc.) segons evoluciona cada pacient. “La gravetat del dolor pot crear-li períodes d'estrès i, també, que no vulgui involucrar-se amb la família ni la societat”, assenyala Núria Vendrell.

En general, la incidència i la sensibilitat al dolor augmenta segons el tipus d'amputació proximal –si es treu més o menys part d'articulació-, la qual cosa provoca una alteració en el sistema nerviós perifèric i central. “Altres factors, com els traumatismes forts, la deformació del monyó, les postures viciades, la tensió muscular, la compressió de la pròtesi o la memòria somatosensorial (persones que ja patien dolor crònic abans de l'amputació i que el continuen percebent després de la intervenció, per exemple) també poden empitjorar el dolor”, explica l'especialista.

Des del vessant del fisioterapeuta, s'apliquen diverses tècniques per disminuir i prevenir aquest dolor, com ara la sensibilització del monyó, la massoteràpia, els estiraments musculars o l'estimulació nerviosa elèctrica transcutània (TENS), entre altres. 

“L'Hospital Sagrat Cor de Martorell organitza aquesta jornada cada dos anys amb l'objectiu de ser un punt de trobada per als professionals de l'àmbit sociosanitari on tractar i compartir els problemes que afecten els usuaris així com per donar a conèixer els tractaments, tècniques i cures innovadores per millorar la qualitat assistencial”, segons Pilar Herrero, directora d'Infermeria del centre i membre del comitè organitzador de l'acte. Al llarg de la jornada també s'ha parlat sobre les patologies respiratòries en el pacient gran i l'estimulació basal i multisensorial.