La I Jornada Salut Mental Infantojuvenil, organitzada per Germanes Hospitalàries Província d’Espanya, que va tenir lloc el 19 de maig a l’Hospital Sant Rafael i en streaming, va congregar uns 150 assistents.
Amb el lema de ‘Desconnexió en la hiperconnexió; el moment del “re”: revincular, repensar, retrobar…’ l’objectiu de l’acte era reflexionar i intentar donar resposta als reptes en els àmbits educatiu i social que afecten, en gran mesura, el desenvolupament de la població infantil i adolescent.
Núria Valls va assumir que no s’ha estat prou atent a la salut mental de l’infant i dels joves durant la pandèmia i va destacar la prioritat que suposa aquesta vetlla per la salut mental. En aquest sentit va explicar que s’està treballant amb un algoritme de detecció i prevenció del suïcidi a les xarxes socials.
Per la seva banda, Laia Asso va posar el focus en el fet que partint de la base que el Departament d’Educació fa atenció educativa i, també, en el marc de l’escola es fa prevenció, promoció i detecció precoç de problemes de salut mental, caldria tenir cura dels professionals educadors i racionalitzar allò que se’ls demana.
En la seva intervenció, el doctor Joan Vegué va destacar que la prevenció és un tema nuclear, ja no només pensant en els intents de suïcidi, sinó en el terreny de les ideacions.
El darrer torn de paraula va ser per a Magda Casamitjana, qui va reiterar la necessitat d’un relat coherent en tots els àmbits de la vida dels nens i joves, i la importància d’escoltar-los i acompanyar-los perquè treguin el seu talent i reneixin. També va assenyalar que els problemes que pateixen no són a nivell local sinó global, per la qual cosa cal fixar-nos en les prioritats que es marquen des de l’OMS i, per exemple, organitzar i coordinar totes les xarxes perquè la persona amb un trastorn mental pugui viure, des que es desperta fins que se’n va a dormir, amb tots els elements de suport necessaris.
“Els joves necessiten referents i ara els adults no ho són, és més aviat a la inversa, els adults busquen el reconeixement dels adolescents”, va afirmar Roca. També va destacar que en aquest escenari on els valors són la satisfacció a través dels objectes cal que parem, reflexionem, compartim i escoltem, ja que només així podrem tornar a construir la figura de l’adult.
Per la seva banda, Almiñana va fer una crida a no perdre la il·lusió i va remarcar que manca capacitat de reflexió, de la saviesa de l’experiència compartida. “Cal sortir dels despatxos i apropar-nos a la població amb l’objectiu de construir projectes viables i humanitzats”, va concloure.