La I Jornada Salut Mental Infantojuvenil congrega uns 150 assistents

La I Jornada Salut Mental Infantojuvenil, organitzada per Germanes Hospitalàries Província d’Espanya, que va tenir lloc el 19 de maig a l’Hospital Sant Rafael i en streaming, va congregar uns 150 assistents.

Amb el lema de ‘Desconnexió en la hiperconnexió; el moment del “re”: revincular, repensar, retrobar…’ l’objectiu de l’acte era reflexionar i intentar donar resposta als reptes en els àmbits educatiu i social que afecten, en gran mesura, el desenvolupament de la població infantil i adolescent.

El doctor Francesc Fatjó, director mèdic de l’Hospital Sant Rafael, va conduir la inauguració de la jornada, la qual va comptar amb la intervenció de representants de l’Administració, com Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental; el doctor Joan Vegué, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions; Núria Valls, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, i Laia Asso, directora general d’Educació Inclusiva.

Núria Valls va assumir que no s’ha estat prou atent a la salut mental de l’infant i dels joves durant la pandèmia i va destacar la prioritat que suposa aquesta vetlla per la salut mental. En aquest sentit va explicar que s’està treballant amb un algoritme de detecció i prevenció del suïcidi a les xarxes socials.

Per la seva banda, Laia Asso va posar el focus en el fet que partint de la base que el Departament d’Educació fa atenció educativa i, també, en el marc de l’escola es fa prevenció, promoció i detecció precoç de problemes de salut mental, caldria tenir cura dels professionals educadors i racionalitzar allò que se’ls demana.

En la seva intervenció, el doctor Joan Vegué va destacar que la prevenció és un tema nuclear, ja no només pensant en els intents de suïcidi, sinó en el terreny de les ideacions.

El darrer torn de paraula va ser per a Magda Casamitjana, qui va reiterar la necessitat d’un relat coherent en tots els àmbits de la vida dels nens i joves, i la importància d’escoltar-los i acompanyar-los perquè treguin el seu talent i reneixin. També va assenyalar que els problemes que pateixen no són a nivell local sinó global, per la qual cosa cal fixar-nos en les prioritats que es marquen des de l’OMS i, per exemple, organitzar i coordinar totes les xarxes perquè la persona amb un trastorn mental pugui viure, des que es desperta fins que se’n va a dormir, amb tots els elements de suport necessaris.

A continuació, Mireia Segarra, psicòloga del CSMIJ de Martorell de l’Hospital Sagrat Cor, va introduir la conferència inaugural de la jornada amb el títol de ‘Un món sense adults?’, de la mà de Lluís Roca Jusmet, filòsof i escriptor.

“Els joves necessiten referents i ara els adults no ho són, és més aviat a la inversa, els adults busquen el reconeixement dels adolescents”, va afirmar Roca. També va destacar que en aquest escenari on els valors són la satisfacció a través dels objectes cal que parem, reflexionem, compartim i escoltem, ja que només així podrem tornar a construir la figura de l’adult.

Després de la pausa cafè es va celebrar una taula rodona moderada pel doctor Josep Salavert, coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital Sant Rafael. El primer en intervenir va ser el doctor Mark Dangerfield, psicòleg especialista en psicologia clínica i director de l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer (Universitat Ramon Llull), entre altres càrrecs. Dangerfield va remarcar que la sobrecàrrega emocional que pateixen avui dia els professionals de la salut mental inhibeix la seva capacitat d’escolta i va insistir en la necessitat de revertir aquesta situació. “Cal cuidar les persones que cuiden”, va subratllar. Així mateix, va apuntar un altre aspecte de millora que és la relació entre els equips assistencials, que ha d’estar basada en vincles de confiança epistèmica, ja que és l’única manera d’iniciar el treball terapèutic.

Tot seguit, Segundo Moyano, educador social i doctor en Pedagogia, i professor del Grau d’Educació Social de la UOC, va explicar que estem vivint la desorientació adulta, on a vegades sembla que sabem de tot i d’altres que no sabem res. “Cal que l’adult prengui decisions”, va remarcar. En el moment actual, on hi ha una forta demanda d’immediatesa i urgència, qui ens acompanya en el nostre creixement és el mercat. Segons Moyano, s’han de buscar lectures alternatives a aquesta acceleració; la societat s’ha d’aturar.

Berna Villareal, treballadora social i directora de l’Institut de docència, recerca i innovació de Pere Claver Grup, entre altres funcions, va tancar la ronda d’intervencions posant sobre la taula quatre aspectes clau que ens ajudaran a desenvolupar-nos: presència constant, disponibilitat afectiva, capacitat de regulació i construcció d’un diàleg reflexiu. Tanmateix, va assenyalar que el moment actual té determinades característiques que dificulten el desenvolupament d’aquestes funcions, com la crisi de les cures, la precarietat laboral i la naturalització de l’ansietat, la manca de temps.

La cloenda de la I Jornada Salut Mental Infantojuvenil va anar de la mà de Rosa Almiñana, antiga coordinadora de l’Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor, i del doctor José Antonio Larraz, director de l’Àrea Assistencial i Educativa de Germanes Hospitalàries. El Dr. Larraz va apel·lar a la necessitat de reflexió sobre com estem fent les coses i els reptes que tenim per endavant, tant l’Administració com els professionals.

Per la seva banda, Almiñana va fer una crida a no perdre la il·lusió i va remarcar que manca capacitat de reflexió, de la saviesa de l’experiència compartida. “Cal sortir dels despatxos i apropar-nos a la població amb l’objectiu de construir projectes viables i humanitzats”, va concloure.