oct.102012

capacitacio-salut-mental.jpg

El tractament mèdic no és l'únic factor necessari perquè una persona amb una malaltia mental pugui normalitzar la seva vida. La predisposició del mateix malalt i la implicació i col·laboració de la família, professionals sanitaris i la societat en general esdevenen clau en el procés de capacitació de la persona. Aquest ha estat un dels principals temes tractats en la jornada “La capacitació en salut mental”, organitzada per l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries, juntament amb l'Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord (AFASM), amb l'objectiu de fer palesa la realitat de les persones que pateixen problemes de salut mental.

L'acte, celebrat al Centre Cultural de Martorell, ha congregat 150 persones i ha estat presidit per l'alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve i Figueres, i per la regidora de Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials de l'Ajuntament de Martorell, Mercè Morera.

La capacitació d'una persona amb una malaltia mental a fi que pugui dur una vida normal deslligada de l'entorn psiquiàtric va més enllà del tractament farmacològic. “Sí bé aquest és especialment important quan el pacient es troba afectat pels símptomes més aguts de la malaltia, una vegada s'ha aconseguit pal·liar aquesta simptomatologia, els factors interrelacionals, com l'actitud de la família o de l'entorn social, poden ser un obstacle o un element afavoridor d'aquest procés de recuperació”, explica José Antonio Larraz, director mèdic de l'Hospital Sagrat Cor.

L'especialista considera, en aquest sentit, que “és necessari que la família comprengui i aprengui a conviure amb la nova realitat, i que la societat doni l‘oportunitat a aquestes persones de demostrar les seves aptituds”. “Cal fer un pas endavant i fugir dels tòpics encara vigents en l'imaginari col·lectiu com, per exemple, que malaltia mental és sinònim de perillositat o inutilitat”, afegeix. Per aconseguir una visió normalitzada de les persones amb una malaltia mental és essencial, tal i com es va manifestar durant la jornada, conèixer la persona i veure-la no com a malalt mental, sinó com a persona. “Només així  es facilitarà el camí perquè l'afectat pugui deixar enrere el rol de malalt incapaç”, afirma el doctor Larraz.

Així mateix, l'acceptació d'un mateix amb les pròpies capacitats i limitacions és un aspecte bàsic a assolir per part de la persona afectada per una malaltia mental. A més, “cal que la persona tingui la disposició d'exercir uns drets que se li han de reconèixer, com ara el respecte, la dignitat o l'oportunitat de demostrar les seves aptituds, però també d'assumir determinades obligacions”, explica el director mèdic de l'Hospital Sagrat Cor.

No s'ha d'oblidar el paper essencial que juga el personal sanitari en aquest camí cap a la capacitació. “És bàsic que aquests professionals, a banda d'utilitzar les tècniques mèdiques adequades, treballin el seu vessant més humà a partir d'escoltar, comprendre i donar suport a la persona afectada i a la seva família”, assegura Larraz.

Testimonis en primera persona
Com a exemple pràctic d'aquest procés de normalització, dues persones afectades per una malaltia mental han exposat la seva experiència en el marc de la jornada. Sota el pseudònim de “Princesa Inca”, la Cristina ha escrit el llibre de poemes La mujer precipicio, on recull la seva vivència. Jardinera i estudiant de psicologia, va ser diagnosticada amb un trastorn bipolar. L'escriptura va ser un dels vehicles que la va ajudar a superar els estigmes que acompanyen les persones que pateixen el seu trastorn i a dur una vida totalment normal. Actualment, és col·laboradora del programa “La ventana” de Cadena Ser.

La Mercè, delineant de professió, casada i amb tres fills, va patir un brot psicòtic i se li va diagnosticar una esquizofrènia paranoide. Ella mateixa explica que “lluny d'enfonsar-me en el pou de la malaltia, vaig lluitar per seguir endavant i normalitzar la meva vida gaudint de petits plaers com l'escriptura, la pintura, la música, etc.”. La seva experiència personal li ha servit per escriure el llibre Esquizofrenia y realidad.

Ambdues testimonis assenyalen que el procés creatiu -artístic i literari- ha estat clau en el procés de recuperació de la normalitat de la seva vida.