La reunió d’EAIAs congrega més de 80 professionals

L'Hospital Sagrat Cor va reprendre, després de sis anys de la darrera reunió, una nova trobada d'EAIAs de tot Catalunya, a fi de debatre i consensuar actuacions adaptades a la nova realitat de cada moment per millorar la pràctica assistencial. Així, el 7 d'octubre la sala d'actes del Centre va congregar més de 80 professionals a una jornada que, per primera vegada, va comptar amb representants de l'administració pública, i que es va centrar en el diagnòstic precoç de la demència, el qual esdevé la màxima prioritat que ha centrar el nou model d'EAIA.

La presentació va anar de la mà dels doctors Carles Franquelo i Santi Bernades, director mèdic i coordinador mèdic de l'Àrea Sociosanitària de l'Hospital Sagrat Cor, respectivament, i de Blanca Muntané, directora del sector sanitari del Baix Llobregat Nord i del sector sanitari de l'Alt Penedès-Garraf. En aquesta primera part de la sessió, es va fer referència a la reconversió de la llarga estada en salut mental en què ens trobem actualment i als orígens de l'atenció sociosanitària a Catalunya, amb el Programa Vida als Anys, el qual va suposar una transformació i reordenació dels serveis destinats a atendre els malalts crònics. Es va mencionar la creació dels hospitals de dia, així com de les UFISS, les quals van acabar donant lloc a les EAIA, dos recursos sociosanitaris dels quals el nostre Hospital va ser pioner en el seu desenvolupament.
 

Per la seva banda, Blanca Muntané va destacar la importància de la jornada com a punt de trobada dels equips de tot Catalunya, la qual ha de servir per generar projectes i donar una resposta integrada sanitària i social a una malaltia d'elevada prevalença. També va fer referència al treball en xarxa amb els equips comunitaris i a un abordatge a través de tots els determinants socials de la salut, en el marc del Pla de Salut 2021-2025.

A continuació, la doctora Carme Serrano, cap del Departament Mèdic de l'HSJD de Martorell, va introduir i moderar el primer bloc de la sessió, amb el nom de ‘Diagnòstic prodròmic de la malaltia d'Alzheimer com a nou repte'. Primer va intervenir el doctor Javier Olazarán, neuròleg de la Unitat de Trastorns de la Memòria d'HM Hospitales, qui va parlar d'un projecte a la Comunitat de Madrid consistent en la creació d'un protocol bàsic comú per a l'estudi del deteriorament cognitiu. A continuació, el doctor Juan Carlos Cejudo, neuropsicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, va explicar un estudi dut a terme al nostre Hospital i que sortirà publicat el mes de novembre a una revista científica, sobre el fet que la funció semàntica, junt amb la memòria episòdica, pot ser un bon marcador cognitiu per a la detecció de l'Alzheimer en les fases inicials de la malaltia. 

Pel que fa al bloc sobre aspectes bioètics i pràctics del diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer prodròmica, moderat pel doctor Domènec Gil, neuròleg de l'Hospital Sagrat Cor, el doctor Bernabé Robles, professor associat de Neurologia i Bioètica del Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la UVic, va centrar la seva xerrada en els reptes ètics del diagnòstic prodròmic d'aquesta malaltia apuntant, entre altres qüestions, que aquest diagnòstic pot ser bo per a la societat però no per al/la pacient i la necessitat de canviar el nom de diagnòstic precoç per diagnòstic oportú, que és aquell al qual s'hauria d'aspirar.

Tot seguit es va celebrar una taula rodona sobre el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer prodròmica i la implicació assistencial a les unitats de demència, la qual va comptar amb la intervenció del doctor Joan Catena, geriatra de l'Hospital de Sant Andreu, qui va explicar el funcionament tradicional del diagnòstic de les demències, sense punció lumbar ni marcadors biològics. Per la seva banda, la doctora Teresa Osuna, neuròloga de la Fundació Salut Empordà, va fer referència a la incorporació del diagnòstic prodròmic de la malaltia d'Alzheimer a partir de la punció lumbar. Finalment, Núria Clos, de la Fundació Alzheimer Catalunya, va posar l'èmfasi en la part humana de l'atenció, la necessitat de suport a les famílies, d'oferir-los acompanyament en un moment tan difícil.