L’Hospital Sagrat Cor celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer

Més de 400.000 persones pateixen Alzheimer a Espanya, de les quals 90.000 viuen a Catalunya. L'augment de l'esperança de vida comportarà un increment d'aquests xifres en els propers anys. Davant d'aquest context, l'abordament multidisciplinari d'aquest neurotrastorn esdevé essencial per als experts de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries, tal com han manifestat durant l'acte celebrat amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer i on s'han congregat tant professionals com familiars de pacients afectats.

“Els organismes sanitaris han de dirigir-se cap a un context d'integració de les atencions a la persona amb demència i, per a això, es necessiten equips multidisciplinaris”, defensa Domènec Gil, neuròleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell. Segons l'especialista, l'abordatge farmacològic no és l'únic tractament. El control a domicili, per exemple, també confereix protecció tant al malalt com a la família. “El que passa és que aquest tipus d'atenció s'ha vist molt afectat pel context de crisi actual i la conseqüent limitació de recursos”, admet Gil.

L'expert, que ha fet un repàs als últims avenços en el tractament mèdic de l'Alzheimer, ha destacat que “la investigació sobre aquesta malaltia es troba a un pas de controlar i anul·lar el creixement de les proteïnes anormals –Beta amiloide i Tau- associades a aquest trastorn neurodegeneratiu i responsables de la formació de les plaques senils”. “Ja fa 12 anys que esperem avançar en el tractament de l'Alzheimer i confiem que de cara al 2015 ja haurem assolit aquest objectiu”, ha afegit.

Les dificultats per donar aquest pas sorgeixen durant el procés d'investigació mateix. “L'objectiu dels medicaments pal·liatius en fase d'investigació és millorar, conservar o frenar la malaltia d'Alzheimer, així com millorar transitòriament alguns dels símptomes que acompanyen aquest trastorn, com ara crisis epilèptiques o comportaments agressius”, ha exposat Gil. Tot i això, “diversos dels tractaments que ja es trobaven en fase III (assaig amb humans) s'han hagut d'abandonar perquè han presentat complicacions severes durant la seva prova amb pacients, com reaccions immunològiques contra el mateix cervell, o no han generat expectatives gaire bones”, ha reconegut el neuròleg.

Fisioteràpia de la ment
Practicar exercici, memoritzar paraules o dur a terme activitats quotidianes com la compra diària són activitats que permeten estimular la funció cognitiva (psicoestimulació) i endarrerir la pèrdua de la memòria. Segons Juan Carlos Cejudo, neuropsicòleg de l'Hospital Sagrat Cor, “aquesta disciplina, de la qual diversos estudis científics han demostrat l'eficàcia, és una eina complementària al tractament farmacològic de l'Alzheimer amb què es pretén mantenir la sociabilitat del pacient, estimulant-ne el treball mental, per, així, millorar la seva qualitat de vida i preservar-ne la independència”.

La psicoestimulació no és una tècnica novell, però “en l'última dècada ha adquirit més força, en part, a causa dels fracassos en els tractaments amb fàrmacs i la potenciació de l'envelliment saludable”, ha exposat Cejudo.