La sisena edició de la Jornada de l'Àrea Infantojuvenil de l'Hospital Sagrat Cor, titulada 'Quan la normalitat és el problema: la psicopatologització de la infància i l'adolescència', va tenir lloc el passat 1 de juny al Centre Cultural de Martorell. La trobada va reunir a diferents experts en la matèria amb els objectius de reflexionar i alertar sobre el sobrediagnòstic psiquiàtric en la infància i l'adolescència.
Cada vegada són més els nens i adolescents als quals es diagnostica TDAH, trastorn oposicionista-desafiant o altres trastorns quan, en la majoria de casos, no és una malaltia mental, sinó un malestar o una dificultat que té a veure amb factors socials o ambientals. Es tracta d'un fenomen anomenat “psicopatologització”, en què s'atribueixen explicacions patològiques a comportaments o problemes que, en realitat, són normals per al període vital. Així, s'observa una tendència al sobrediagnòstic psiquiàtric en la infància i l'adolescència, tal com van alertar els experts reunits a la VI Jornada de l'Àrea Infantojuvenil de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries, que ha tingut lloc avui a Martorell.
“Cada cop afloren més categories diagnòstiques que classifiquen la diferència i el malestar, de manera que el concepte de salut es fa cada vegada més estret i limitat, i es titllen de patològics problemes que abans no es consideraven mèdics”, explicà Roger Ballescà, psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. “La ràbia, l'avorriment, la timidesa o el dol, entre molts d'altres, són desconforts normals en la infància i l'adolescència que no han de tenir necessàriament una explicació patològica”.
Altre dels temes tractats durant la Jornada fou la responsabilitat dels professionals. En aquesta línia, Agustí Bonifacio, treballador social de l'Hospital Sant Joan de Déu, va explicar que els recursos d'atenció a la salut mental infantojuvenil es troben amb un important nombre de demandes urgents que estan relacionades amb factors ambientals o que, fins i tot, podrien considerar-se “exclusivament socials”. “Seria important, en la mesura del possible, discriminar quines situacions sí que requeririen d'un ingrés o abordatge de salut mental a un dispositiu de tercer nivell i quines, en realitat, demanarien una actuació de tipus social exclusiva o prèvia”, senyalà.
En aquest sentit, els experts reunits a la Jornada van apuntar a la responsabilitat dels professionals de l'àmbit de la salut mental a l'hora de fer interpretacions excessivament laxes en el diagnòstic dels trastorns de conducta i en la necessitat que primer s'intenti intervenir en l'entorn del nen, analitzant el seu àmbit relacional. “Si ens centrem únicament en l'infant o el jove, oblidem gran part del problema, que sol estar relacionat amb factors externs, i convertim el nen en patològic, amb les conseqüències que això comporta”, assegurà Roger Ballescà.
Per això, durant la Jornada es va reflexionar sobre les repercussions que la psicopatologització té en la infància i l'adolescència en termes d'etiquetatge i de “profecia que tendeix al seu compliment”. “Si diagnostiquem un trastorn de dèficit d'atenció sense analitzar els factors externs que poden estar causant el problema, estem traient al nen i el seu entorn la responsabilitat de solucionar-lo i, amb tota probabilitat, aquest acabi desenvolupant finalment alguna problemàtica”, explicà el psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor.
El paper de la família i l'escola fou altre dels temes centrals de la trobada, així com del concepte de “desresponsabilització social”. Els experts van assenyalar que la família ha de tenir un paper actiu en l'educació dels fills i una participació més explícita a l'escola. “De vegades, els pares busquen una explicació patològica perquè aquesta és la tendència social actual, l'atribució externa dels problemes”, explicà Ballescà. “Però que un nen presenti problemes d'aprenentatge a l'escola en mig d'un procés de divorci pot ser completament normal”.
Per la seva part, Segundo Moyano, educador social, doctor en Pedagogia i director del Grau d'Educador Social de la UOC, va assegurar que hi ha una certa tendència a situar l'explicació del treball educatiu sota paràmetres psi, proposant algunes aproximacions que acaben tenint com a únic camí pedagògic a recórrer el marcat per un diagnòstic psicològic. “De la mateixa manera i de forma paral·lela, assistim a una proliferació contínua de dificultats importants a l'hora d'elaborar conceptes educatius, des del propi discurs pedagògic, per tractar les situacions pràctiques en entorns educatius”.
En la mateixa línia, Maribel Blázquez i Mònica Castro, referents d'Atenció Inclusiva (RAI) dels serveis territorials del Baix Llobregat, van assenyalar que l'escola ha d'intervenir en l'entorn que acull l'infant i no només en el subjecte com a nucli origen de la situació, “deixant enrere la visió rehabilitadora i incidint en les condicions que afavoreixin el ser-hi, el participar i l'aprendre”.
Per últim, la Jornada també va posar en relleu la manca de recursos i la necessitat de coordinació. En aquest sentit, es va fer referència a la manca d'activació -o manca d'existència- de determinats recursos comunitaris i d'accions preventives, així com als problemes de coordinació entre dispositius de la xarxa sociosanitària i de protecció. Segons Agustí Bonifacio, treballador social de l'Hospital Sant Joan de Déu, això podria explicar la creixent demanda que s'observa en l'àmbit de l'atenció a la salut mental infantojuvenil.
En aquesta línia, Bonifacio va explicar que la figura del treballador social pot ser útil a l'hora de promoure un millor ús de les urgències, “evitant psiquiatritzacions innecessàries, iatrogènies o estigmatitzacions”. Per aquest motiu, els professionals de l'Hospital Sagrat Cor assenyalen la importància del psicopedagog als centres educatius, però també apunten a la falta de recursos i a la dificultat que comporta el fet que, sovint, només es compti amb un professional per a diverses escoles i instituts.
Per tot els temes tractats, i l'alt nivell de participació, els organitzadors de la Jornada es mostraren molt satisfets, ja que l'Hospital Sagrat Cor de Martorell s'ha convertit, un any més, en un referent del debat centrat a l'àrea Infantojuvenil.