L'Hospital Sagrat Cor va celebrar el passat 30 de novembre, al Centre Cultural de Martorell, la XIX edició del Monogràfic Teoricopràctic en Salut Mental. Sota el títol ‘Psicòpates: malalts o dolents?, i tenint en compte que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), existeix al voltant d'1-2 % de la població mundial diagnosticada de psicòpata, la institució de Germanes Hospitalàries va organitzar aquesta trobada de professionals per revisar i debatre els coneixements actuals sobre aquest controvertit assumpte.
En aquesta ocasió, els dos ponents convidats van ser la doctora Iolanda Batalla, Coordinadora de l'Hospital de Dia de Psiquiatria d'Adults de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, qui va explicar els aspectes clínics de la psicopatia, i el doctor Àngel Cuquerella, metge i psicòleg forense de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, qui va dissertar sobre els aspectes forenses d'aquest trastorn.
En aquest context, els experts van assegurar que la prevenció i el tractament de la psicopatia obtenen millors resultats quan són aplicats en l'edat infantil. En canvi, van admetre que en l'actualitat no existeix cura pel psicòpata adult i que les estratègies d'abordatge en aquesta edat estan més relacionades amb la prevenció de danys.
La psicopatia és un trastorn de la personalitat caracteritzat per un conjunt de trets de tipus interpersonal i afectiu, que van acompanyats de conductes socialment desviades i que es poden identificar des de la infància. “Un 4 % de la població infantil pateix un trastorn de conducta, i al voltant del 13 % d'aquests infants presenten trets de duresa i insensibilitat afectiva (trets DIA), unes característiques que poden evolucionar cap a la psicopatia en edat adulta”, va afirmar la doctora Iolanda Batalla. No obstant això, “no és sinònim que vagin a ser psicòpates d'adults. Solament un terç dels nens que presenten aquest tipus de trets arriba a desenvolupar la psicopatia”, va afegir.
Segons la Dra. Batalla, els estudis i experiències actuals demostren que tant la prevenció com el tractament aplicats en l'edat infantil són clau per evitar que es desenvolupi la psicopatia. “Partim de la base que la psicopatia és conseqüència de diferents factors biològics, psicològics i socials que actuen al llarg del neurodesenvolupament de l'individu”, va explicar. “En aquest sentit, trobem diferents abordatges que, aplicats en la infància, minimitzen les possibilitats que un nen que presenta els trets anteriorment explicats arribi a ser un psicòpata: des de la prevenció prenatal (prevenir el consum de drogues i alcohol en la mare durant l'embaràs, una bona alimentació, etc.), fins al treball dels vincles emocionals i les pautes educacionals-parentals positives”, va assegurar l'experta.
“La clau de l'èxit sempre serà treballar des del reforç positiu”, va afirmar Iolanda Batalla, qui va exposar com a exemple el treball d'un grup d'experts australians que ensenyen als nens que pateixen aquest tipus de trastorn a mirar als ulls, ja que no saben, perquè puguin percebre les emocions de les altres persones. “Les diferents estratègies de tractament poden modificar la heretabilitat dels trets DIA” i, per tant, “biològic no és equivalent a innat”, va concloure.
La psicopatia en l'adult i els seus aspectes forenses
Els experts reunits en el XIX Monogràfic Teoricopràctic en Salut Mental organitzat per l'Hospital Sagrat Cor de Martorell van admetre que no poden canviar-se trets de personalitat o aspectes temperamentals en el psicòpata adult i que, sovint, les teràpies tradicionals només serveixen per aprendre noves habilitats de manipulació i de mentida. És per això, que les estratègies d'abordatge estan més relacionades amb la gestió “racional” de les seves conductes, la prevenció de danys i el treball enfocat cap a les conseqüències (com la possibilitat d'ingressar a la presó). “No coneixem estudis metodològicament solvents que demostrin l'eficàcia de tractaments psicològics per a la psicopatia i, per contra, sí que hi ha evidència que determinats tractaments pretèrits poden tenir fins i tot un efecte contrari al desitjat”, va explicar el doctor Ángel Cuquerella.
D'altra banda, “existeix una gran controvèrsia sobre si els psicòpates són o no malalts, encara que la classe mèdica i social s'inclina majoritàriament al fet que aquestes persones són perfectament capaces de decidir entre obrar bé o malament”, va afirmar el doctor Fernando Boatas, coordinador del CSMA Martorell, de l'Hospital Sagrat Cor. Com a conseqüència, “existeix un debat legal, respecte a si els psicòpates han de ser jutjats i condemnats a la presó o bé tractats com a malalts mentals, dins de la xarxa assistencial corresponent”, va afegir Boatas.
En aquest sentit, en l'actualitat existeixen diferents categories de classificació vigents sobre la psicopatia i el seu diagnòstic que, aplicades a la pràctica forense, constitueixen el constructe clínic individual més important del sistema judicial penal. “Durant les últimes dècades, s'ha anat acumulant evidència clínica, forense i de laboratori que justifica la utilització d'uns criteris clínics específics per definir als individus que, a causa del seu caràcter fred, manipulador i impulsiu, de la seva agressivitat i de la seva violació persistent de les normes socials, entren en conflicte permanent amb el seu entorn social”, va argumentar el Dr. Cuquerella.
Amb tot, Cuquerella va concloure que “és necessari avançar cap a la utilització sistemàtica d'aquests criteris diagnòstics en la pràctica mèdic forense del nostre país”.