monogrfic-salut-mental.jpg

Mantenir un contacte prolongat amb la mort i afrontar la pèrdua de persones en processos terminals és difícil fins i tot per a aquells professionals que es dediquen diàriament a l'atenció d'aquests pacients. Les alteracions psicològiques i emocionals que pateixen aquest grup d'experts és una de les qüestions tracatades durant el XIII Monogràfic teoricopràctic en Salut Mental, organitzat per l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i que ha estat inaugurat aquest matí per Mercè Morera, regidora de Benestar Social i Salut de Martorell.

José Antonio Larraz, director mèdic de l'Hospital Sagrat Cor, explica que les síndromes ansioses i l'insomni, junt amb la desmotivació, la falta de concentració i les somatitzacions (transformar un problema psíquic en un símptome físic) són els principals trastorns psicològics que pateixen els professionals que ajuden a “morir dignament” aquelles persones que es troben en el procés final de la seva vida. El conjunt d'aquesta simptomatologia es coneix com a síndrome de burnout o de desgast professional. “L'agreujament del síndrome –puntualitza el doctor-, pot desencadenar un consum elevat de tabac i alcohol, així com una disminució del rendiment en el treball i, fins i tot, l'absentisme laboral”.

“L'esgotament i la sensació que un ja no pot oferir el millor de si mateix generen una sensació d'escepticisme, impotència i deteriorament de les pròpies obligacions”, assenyala Pedro Miguel Yscadar, psiquiatre de l'Hospital Sagrat Cor. L'expert també destaca que, avui en dia, els metges estan “més exigits”, una situació que pot comportar un augment dels casos de burnout, per la tendència del professional a voler “resoldre el major nombre de casos” i a “complir amb les exigències”.

“A més, els grans avenços mèdics dels últims anys han causat que el professional sanitari fugi de la realitat de la mort en creure que es capaç de curar-ho tot”, destaca Larraz. Per aquesta raó, segons opina el director mèdic de l'Hospital, la mort a conseqüència de qualsevol procés patològic no deixa de ser un “fracàs” que posa l'expert en contacte amb les “limitacions de la ciència mateixa” i amb la fragilitat de l'ésser humà i la finitud de la vida, a la vegada que reactiva el record de pèrdues personals.

Mecanismes psicològics de suport

L'afectació emocional que genera en els professionals sanitaris el contacte permanent amb la mort comporta que necessitin, en molts dels casos, eines psicològiques de suport per poder afrontar el seu dia a dia. Aquestes eines se centren, principalment, en el treball en equip per compartir l'impacte emocional que produeix atendre pacients en el procés final de la seva vida, i en el seguiment de plans específics de formació contínua. Així mateix, a nivell psicològic també se'ls recomana respectar el temps lliure i els períodes de descans, potenciar estils de vida saludables i aprendre tècniques de relaxació i autocontrol.

Existeixen grups de treball (grups Balint) per a alts nivells de tensió, com les àrees d'aguts i paliatius. “La finalitat d'aquests grups és atendre la necessitat de l'expert davant el vincle relacional que manté amb el pacient i la família i l'efecte que té aquest vincle sobre ell”, explica Yscadar. El psiquiatre de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell assenyala que el naixement d'aquests grup de treball ve motivat, en part, per l'augment, en els últims anys, de la preocupació per atendre les necessitats del professional sanitari, a més de les dels pacients.

“Disposar de dinàmiques de treball en equip més estructurades, d'una formació contínua i de suport psicològic ha contribuit a disminuir els casos de burnout entre aquest col·lectiu de professionals”, reconeix Larraz.

Redimensionar la concepció de la mort

L'actitud del professional sanitari vers un pacient en estat terminal sobrepassa els aspectes tècnics de la professió i posa èmfasi en el factor humà de l'expert. En aquest sentit, el director mèdic considera “important” que el professional adopti una actitud determinada: “Saber acompanyar, escoltar i, moltes vegades, callar; procurar que el procés de final de vida no suposi dolor físic ni psicològic i, també, oferir suport espiritual a la persones amb relació a les seves creences i valors”.

La percepció personal que cada professional té de la mort també influeix en l'actitud adoptada: “Hi ha grups mèdics favorables a donar espai a la vivència de la mort i a la presa de consciència del que suposa, mentre que d'altres aborden aquest procés des d'una perspectiva protocolària i operacional amb la finalitat d'eliminar el dolor i, per tant, la mort en si”, reconeix Pedro Miguel Yscadar. Segons constata el psiquiatre, en aquest punt  pren rellevància el fet de “no interioritzar la idea de la mort” i assumir-la com a procés natural de la vida. Com a conseqüència, els professionals que no redimensionen la concepció de la mort converteixen la tristesa que genera la pèrdua d'un ésser humà en un “dol patològic”, una emoció no elaborada.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados *

Publicar comentario