Més d'un centenar de professionals de tot Espanya van estar presents a les XXIV Jornades d'Actualització en Psicogeriatria, organitzades per l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, i que van tenir lloc el 24 i 25 de maig a l'Hospital Sant Rafael de Barcelona.
En el marc de l'esdeveniment es van explicar tres experiències d'atenció comunitària dirigides a persones de més de 65 anys, una d'elles, pionera a nivell de l'Estat espanyol. Es tracta de la Unitat d'Atenció en Crisi al Pacient Psicogeriàtric al domicili, un recurs assistencial de l'Hospital Mare de Déu de la Mercè que ha aconseguit evitar el 50 % d'ingressos de pacients psicogeriàtrics amb trastorns de conducta greus.
Aquest recurs assistencial va arrencar com a programa pilot l'any 2015 al nord de Barcelona i el 2016 va començar a donar servei a tota la ciutat. Actualment, gràcies a un concert amb el CatSalut, el servei ha pogut desplegar-se amb major intensitat.
La població atesa són persones de més de 65 anys amb un trastorn mental o demència que presenten alteracions conductuals disruptives que dificulten el maneig clínic. Els trastorns de conducta són molt freqüents en aquest col·lectiu, en concret, la prevalença en persones amb demència és del 90 %. "Aquestes alteracions agreugen el deteriorament cognitiu i funcional del pacient i precipiten la institucionalització", adverteix el director mèdic de l'Hospital Mare de Déu de la Mercè, el doctor Pedro Roy. Aquests pacients requereixen, amb freqüència, de múltiples intervencions d'atenció primària i urgències, per la qual cosa freqüenten bona part d'aquests recursos de salut, amb el desgast que això comporta tant per al malalt com per als cuidadors", explica la doctora Carme Bassedas, coordinadora d'aquest recurs de l'Hospital Mare de Déu de la Mercè.
Per tant, un dels objectius principals de la Unitat d'Atenció en Crisi al Pacient Psicogeriàtric és la detecció d'aquestes alteracions conductuals i símptomes psiquiàtrics greus al domicili, permetent actuar amb una major celeritat, ja que un equip inter i multidisciplinari s'encarrega d'avaluar i tractar el pacient en el seu entorn més proper. "Aquest procediment incrementa la satisfacció de la persona tractada i del cuidador, optimitza els recursos evitant les derivacions inadequades i dota les persones de la presa de decisions compartida, que assegurarà la millor solució en el moment precís", afirma la Dra. Bassedas.
Aquest servei ha atès el 2018 un total de 412 persones, de les quals 337 s'han registrat com a nous casos. La clau del seu òptim funcionament és el treball en xarxa entre Atenció Primària, hospital general, Serveis Socials i l'equip especialitzat en Psicogeriatria de l'Hospital Mare de Déu de la Mercè que tracta el pacient.
Segons el director mèdic de l'Hospital de la Mare de Déu de la Mercè, els potencials pacients d'aquesta Unitat de Crisi poden accedir des de qualsevol servei d'atenció a la salut, encara que les principals vies d'entrada són a través del metge d'atenció primària i els serveis d'urgències de Psiquiatria dels hospitals. El doctor Pedro Roy sosté que el pacient no queda desvinculat de l'atenció primària, sinó que treballem "en conjunció", d'una forma molt funcional i integrada, fet que proporciona una "gran agilitat".
L'hospitalització psiquiàtrica domiciliària, una tendència a l'alça
Durant la jornada també s'ha explicat, de la mà del doctor Luis de Miguel, psiquiatre adjunt de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, que l'hospitalització domiciliària de la gent gran amb algun tipus de trastorn mental representa una tendència a l'alça. En aquest centre el servei s'utilitza des de 2017 i compleix amb la funció d'apropar el professional mèdic al pacient al seu domicili, evitant en la mesura del possible el seu ingrés hospitalari.
Així, a l'Hospital Sagrat Cor de Martorell hi ha un major percentatge d'ingressos de persones de més de 65 anys a Hospitalització Domiciliària que a la Unitat d'Aguts, una circumstància que, segons el doctor de Miguel, es produeix en el conjunt d'Unitats d'Aguts de Catalunya. "Aquesta situació es deu, entre altres factors, als problemes de mobilitat d'aquests pacients, a una major reticència de les famílies i els mateixos metges als ingressos hospitalaris de persones grans i a les possibles complicacions en el seu estat pel simple fet d'arrancar-los del seu entorn habitual", assenyala.