IV Jornada de l’Àrea Infantojuvenil

La quarta edició de la Jornada de l'Àrea Infantojuvenil de l'Hospital Sagrat Cor, titulada “Les incerteses del créixer, el repte adolescent”, va tenir lloc el passat 6 de juny al Centre Cultural de Martorell i va reunir diferents experts en la matèria per reflexionar sobre el paper de l'adolescent en el seu creixement, així com per analitzar les situacions de ruptura des d'un punt de vista clínic i suggerir formes d'abordatge eficients per a aquestes problemàtiques.

Un dels temes tractats en la jornada va ser la psicosi incipient i l'efectivitat de disposar d'un programa específic per poder ser tractades. En aquest sentit, el doctor Fernando Boatas, coordinador de Centre de Salut Mental d'Adults i de l'Hospital Psiquiàtric de Dia de l'Hospital Sagrat Cor, assenyala que, gràcies a aquests programes s'aconsegueix una recuperació molt més ràpida dels símptomes i s'eviten algunes malalties associades, com trastorns de conducta (agressivitat, etc.). “Els programes específics de psicosis inicials permeten que la persona pugui desenvolupar les seves habilitats psicosocials i que compti tant amb recolzament familiar com de l'entorn social”, explica. Així mateix, el psiquiatra afegeix que s'ha vist que el curs de la malaltia millora amb aquests programes, per exemple, a partir d'una reducció del nombre d'hospitalitzacions del pacient. A més, Boatas destaca la importància d'implementar programes d'atenció específica en primeres fases d'esquizofrènia o qualsevol altre tipus de psicosi, “no només per la gravetat del trastorn, sinó pel fet que afecta persones molt joves, el projecte vital de les quals es pot veure dramàticament alterat”.

Els programes d'atenció a psicosis incipients estan dirigits tant a persones que inicien una malaltia psicòtica com a aquelles que es troben en fase d'alt risc de patir-la, el que s'anomena Estat Mental d'Alt Risc (EMAR). La necessitat d'haver d'intervenir individus que estan en aquest estat d'alt risc genera importants dubtes ètics. Aquesta qüestió s'ha tractat també a la jornada d'avui. Per exemple, el fill d'un malalt d'esquizofrènia es trobaria en estat EMAR, encara que mai hagi patit cap episodi psicòtic perquè, en aquesta fase, no es presenten símptomes. En aquest context, el que preocupa als experts és el fet de tractar una persona que pot ser que, finalment, no acabi desenvolupant la malaltia, ja que, segons el Dr. Boatas, això podria comportar una estigmatització i altres conseqüències molt negatives per a l'individu.