L’Hospital Sagrat Cor aposta per les teràpies no farmacològiques per alentir els símptomes de l’Alzheimer

Les teràpies multisensorials i la intel·ligència artificial són clau per mantenir la funcionalitat i la qualitat de vida dels pacients

L’Hospital Sagrat Cor ha integrat plenament les teràpies no farmacològiques com a part del tractament de l’Alzheimer i altres formes de deteriorament cognitiu. A través de mètodes innovadors com l’estimulació multisensorial o l’ús de robots terapèutics, es treballa per millorar la qualitat de vida dels pacients i alentir la progressió de la malaltia. Un treball que es du a terme en un equip multidisciplinari altament especialitzat on terapeutes ocupacionals, infermeres i infermers, TCAIs, fisioterapeutes i logopedes donen el millor de si mateixos per garantir una atenció integral i personalitzada, promovent el benestar físic, emocional i cognitiu dels pacients amb Alzheimer.

Un enfocament humanista i tecnològic: la Nuka i la resposta emocional

La Maria acaricia la Nuka, un robot amb forma de foca que utilitza intel·ligència artificial per respondre al contacte i a les paraules de la pacient. El tacte suau i les reaccions afectuoses de la foca produeixen una resposta emotiva en la Maria, creant un moment de calma i cordialitat que li provoca un mig somriure. “Objectiu aconseguit!” afirma Esther Romaguera, terapeuta ocupacional de l’hospital.

“Les teràpies no farmacològiques que utilitzem a l’hospital per a pacients amb Alzheimer i altres deterioraments cognitius, com la sala d’estimulació multisensorial o la mateixa Nuka, generen respostes innates de confort i benestar en els pacients. Això ens facilita treballar aspectes emocionals i cognitius, afavorint la seva il·lusió i gratitud davant situacions que sovint ja no poden controlar”, explica l’Esther.

Teràpies multisensorials: una aposta pionera a l’Estat espanyol

L’estimulació multisensorial és una tècnica que promou la comunicació i la sociabilitat a través d’estímuls visuals, tàctils i sonors, fent possible que pacients amb Alzheimer mantinguin la capacitat de relacionar-se amb el seu entorn durant més temps. El Dr. Manel Sánchez, coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica de l’hospital, subratlla la importància del mètode Snoezelen, que ha convertit l’Hospital Sagrat Cor en un pioner en l’àmbit estatal en l’ús d’aquesta tècnica (podeu ampliar la informació en aquest article del Dr. Sánchez).

Millorar la qualitat de vida de les persones amb Alzheimer, així com la dels seus cuidadors, és fonamental per alentir la progressió dels símptomes i mantenir la funcionalitat diària. Aquest és l’objectiu principal dels i les professionals del nostre hospital  que enfoquen el tractament de la malaltia des d’una perspectiva no farmacològica. Parlem de terapeutes ocupacionals, infermers i infermeres, TCAIs, logopedes i altres especialistes que treballen les capacitats cognitives, físiques i emocionals de les persones diagnosticades amb aquesta malaltia, que té una esperança de vida d’entre 7 i 15 anys.

Diagnòstic precoç i plans personalitzats

L’Hospital Sagrat Cor compta amb una unitat especialitzada en deteriorament cognitiu, on s’avalua de manera precisa cada pacient. Un diagnòstic precoç és essencial per desenvolupar un pla de tractament personalitzat que ajudi a alentir la progressió de la malaltia. Aquesta avaluació no només permet a les famílies comprendre millor els reptes que afrontaran, sinó que també facilita una planificació adequada per mantenir la qualitat de vida del pacient el màxim temps possible.

Atenció individualitzada i seguiment constant

Un dels reptes en l’atenció a pacients amb Alzheimer és la necessitat d’una atenció personalitzada. Als hospitals de dia de Martorell i Sant Feliu, els pacients poden assistir-hi de dilluns a divendres amb horaris flexibles que s’ajusten a les necessitats de la família i amb la possibilitat d’incloure l’àpat del dinar.

És essencial abordar cada etapa de la malaltia, i des de l’Hospital Sagrat Cor oferim una gamma diversa d’opcions per donar suport tant al pacient com a la seva família durant aquest procés. “En les etapes inicials de la demència, és fonamental implementar l’estimulació cognitiva, ja que el pacient encara té una capacitat significativa de resposta. Aquest treball actua com una barrera que ajuda a frenar l’avançament de la malaltia,” explica l’Esther. La teràpia s’adapta al moment del pacient, però també la seva trajectòria acadèmica, professional i vital.

En aquest entorn també s’ofereixen serveis de fisioteràpia, que tenen com a objectius mantenir el màxim nivell d’autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària, conservar la flexibilitat, la coordinació, l’equilibri i la capacitat de desplaçament. També s’ofereix fisioteràpia cardiorespiratòria i exercicis de relaxació.

En les fases més avançades, Juan Antonio Guzmán, responsable del Servei de Rehabilitació Física, ens explica que s’hi afegeixen altres objectius, com els de prevenir alteracions cardiocirculatòries i caigudes, complicacions respiratòries (broncopneumònies, síndromes obstructives) i evitar el dolor (per rigidesa articular, contractures musculars, etc.)

L’abordatge infermer és clau a la planta d’hospitalització

Els pacients que assisteixen a l’hospital de dia reben un seguiment continuat per part d’un equip multidisciplinari. Aquest seguiment és important perquè a vegades la malaltia avança de manera ràpida, o un contratemps de salut, com una caiguda, pot accelerar el deteriorament. En els casos en què la situació empitjora, disposem d’una unitat específica per atendre aquests pacients dins l’hospital. “El nostre propòsit és unir esforços per garantir que tant les persones malaltes com les seves famílies no perdin qualitat de vida a causa d’una malaltia que no han triat, posant l’accent en afegir vida als anys i no només anys a la vida”, explica Víctor Manuel Ruiz, DUI Convalescència Planta 1 (ampliar informació, aquí).

A mesura que la malaltia avança, molts pacients perden la capacitat de fer activitats bàsiques com menjar o anar al lavabo. Aquest deteriorament sol estar associat amb una pèrdua de la capacitat de comprensió i, per tant, els pacients es tornen cada vegada més dependents. Això fa necessari un equip d’infermeria que s’encarregui de preservar la integritat cutània, ja que la mobilitat reduïda pot provocar nafres. També es requereix una bona nutrició i hidratació, així com l’ús de matalassos i proteccions específiques per evitar lesions cutànies, especialment en aquells pacients que ja no poden moure’s.

La logopèdia i la comunicació: mantenir les capacitats

Des de l’inici de la malaltia, la comunicació de les persones amb Alzheimer comença a alterar-se presentant característiques diverses segons la persona, estat inicial i progressió. “En termes generals, el llenguatge espontani mostra un alentiment en la recerca de paraules, amb una demora en l’accés al lèxic i, en alguns casos, una incapacitat per trobar-les (anomies). A mesura que avança la malaltia, els dèficits comunicatius s’incrementen presentant dificultats per a poder construir una frase, parla amb certa telegrafia o un discurs amb jargó i buit de significats. Poden apareixen ecolàlies (repeticions involuntàries) i la comprensió també s’altera. De manera més severa, algunes de les persones poden acabar amb un estat de mutisme”, explica Irene Cobo, logopeda.

Disfàgia orofaríngia: un repte per a la nutrició segura i eficaç

Un altre símptoma comú de l’Alzheimer és la disfàgia orofaríngia, que pot comportar greus complicacions com desnutrició, deshidratació o infeccions respiratòries. Irene Cobo recomana una sèrie de pautes per facilitar una alimentació segura, com espessir els líquids en cas de tos, oferir aliments tous i evitar textures dobles. A més, es fomenta que el pacient mantingui una postura correcta durant els àpats i tingui temps suficient per menjar.

Reptes de futur

Gràcies a avenços com el diagnòstic precoç i noves tècniques terapèutiques, la qualitat de vida dels pacients amb Alzheimer ha millorat en les darreres dècades. Tot i que encara no existeix una cura, els professionals de l’Hospital Sagrat Cor continuen treballant per proporcionar el millor suport possible als pacients i les seves famílies.

L’objectiu final és garantir una vida digna per als pacients, alleugerint alhora la càrrega emocional dels seus cuidadors, i oferint orientació constant i eines tecnològiques que ajudin en la lluita diària contra aquesta devastadora malaltia. “És important que els pacients mantinguin una vida activa, amb estímuls cognitius com llegir o participar en activitats que els mantinguin vinculats socialment. Això ajuda a retardar la deterioració, tot i que la malaltia continua avançant”, explica Romaguera.

Ampliar informació

• L’estimulació multisensorial en el tractament dels problemes de conducta en les demències, l’experiència a l’Hospital Sagrat Cor. Dr. Manel Sánchez, coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica.
• Dia Internacional de l’Alzheimer: donar vida als anys i no només anys a la vida. Víctor Manuel Ruiz Quiles. DUI Geriatria.
• Com abordar el diagnòstic d’un familiar amb demència?