Dia Internacional de l’Alzheimer: donar vida als anys i no només anys a la vida

Autor: Víctor Manuel Ruiz Quiles. DUI Geriatria.

La malaltia d’Alzheimer està definida per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com una malaltia neurodegenerativa amb una etiologia desconeguda. Aquesta malaltia representa entre el 50-80% de tots els casos de demència.

El 21 de setembre celebrem el Dia Internacional de l’Alzheimer, una data que hauria de ser present cada dia. El nostre propòsit en l’atenció als pacients és unir esforços per garantir que tant les persones malaltes com les seves famílies no perdin qualitat de vida a causa d’una malaltia que no han triat, prioritzant sempre afegir vida als anys, i no només anys a la vida.

Concretament, ens centrarem en la comunicació i dins aquesta a la No verbal (allò que s’expressa sense paraules). Ja que la malaltia d’Alzheimer i la resta de demències provoquen un deteriorament progressiu del llenguatge, el pacient corre el risc de sentir-se i quedar-se incomunicat, cosa que agreuja el seu estat anímic i amb molta freqüència el dels convivents.

Considerant el llenguatge íntegrament, només el 20% és llenguatge verbal. El 80% restant inclou la comunicació no verbal mitjançant els gestos, l’expressió de la mirada i del rostre, les postures i les actituds corporals, el tacte, l’olfacte, el context físic de l’entorn, els silencis, els objectes que s’utilitzen, el vestit, etc.

La comunicació no verbal és més autèntica, sincera i veraç que la verbal, ja que sovint confirma o contradiu les paraules i està menys sotmesa a la censura conscient de la raó. Aquest tipus de llenguatge ens acompanya des del naixement fins a la mort, i en el cas dels pacients amb Alzheimer, es manté fins i tot quan la comprensió o la interpretació del llenguatge verbal es deteriora. Així, els gestos amables, les carícies i el contacte físic esdevenen una de les formes més efectives de transmetre sentiments afectuosos i fer que el pacient se senti acceptat, acompanyat i estimat.

Desitjo que arribi un dia en què no sigui necessari commemorar aquesta jornada; un moment en què els interessos econòmics no prevalguin sobre les persones, i s’inverteixi més en la recerca per trobar una cura a aquestes malalties. Tinc l’esperança que la nostra generació sigui testimoni d’aquests avenços, i que els fills i nets no hagin de patir l’Alzheimer.

Si em veus i t’adones que no hi veig, Mira’m
Si em veus i t’adones que no hi sento, Parla’m
Si em veus i t’adones que quequejo, Escolta’m
Si em veus i t’adones que no et puc tocar, Toca’m
Si em veus i t’adones que em costa moure’m, Mou-me
Si em veus i t’adones que he caigut, Aixeca’m
Si em veus i t’adones que tremolo, Abraça’m
Si em veus i t’adones que ploro, Deixa’m plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d’escoltar-me, de tocar-me, de moure’m, d’aixecar-me, d’abraçar-me.
I per damunt de tot, No deixis mai d’estimar-me.

Poesia de Salvador Riera

“In memoriam de tots els pacients i familiars amb els quals interactuem en el desenvolupament de les nostres funcions”