Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
Autor: Dr. Manel Sánchez, coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica
Els trastorns de la conducta afecten la major part de les persones malaltes amb deteriorament cognitiu en algun moment de la seva evolució. Els fàrmacs pel seu tractament no sempre tenen una eficàcia contrastada i acostumen a presentar efectes secundaris, a vegades amb conseqüències importants. Per això, les teràpies no farmacològiques, especialment en demències avançades, estan experimentant un ràpid increment en la seva utilització per aquesta mateixa indicació. Aquestes teràpies inclouen la musicoteràpia, la reminiscència, la teràpia assistida amb animals, la teràpia de validació i moltes altres.
Una altra alternativa de tractament no farmacològic pels pacients amb malaltia d’Alzheimer i altres demències consisteix en l’estimulació multisensorial, una experiència que va néixer per a l’assistència a persones amb discapacitat intel·lectual, bàsicament nens i nenes i persones joves, i que, a partir de mitjan dècada dels 1990, s’utilitza en persones amb deteriorament cognitiu.
L’estimulació multisensorial afavoreix la comunicació i la sociabilitat, no a través de la paraula, sinó mitjançant estímuls sensorials. Això permet que els pacients amb limitacions cognitives puguin mantenir durant més temps la seva capacitat de relacionar-se amb l’entorn.
L’estimulació multisensorial va començar a desenvolupar-se a Holanda a la dècada de 1970 a través d’un mètode anomenat “snoezelen”, un marc dinàmic basat en una relació sensorial entre el pacient, l’acompanyant i un ambient controlat on s’ofereix una multitud de possibilitats estimulació sensorial: lumínica, visual, auditiva, tàctil, olfactòria i, inclús, gustativa.
Al nostre hospital, centre pioner a l’estat espanyol per aquesta utilització terapèutica, es va iniciar el seu ús l’any 2014 i es va promoure un estudi pilot que va servir per validar un instrument específic per valorar els canvis abans, durant i després de passar per una sessió a la sala d’estimulació i per comprovar com l’agitació és una de les principals alteracions conductuals que milloren amb aquesta intervenció.
Actualment, es continua aplicant, també en pacients amb afectacions neurològiques severes, no demència i, més recentment, s’està provant en pacients amb trastorns de la conducta alimentària.