Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
- El XXI Congrés de la SEPG confirma l’interès que suscita la salut mental de la gent gran
Del 14 al 16 de novembre, a Saragossa, es va celebrar el XXI Congrés de la Societat Espanyola de Psicogeriatria (SEPG). Amb el títol Envelliment i salut mental: un desafiament per a la societat, el Congrés va abordar durant tres dies un ventall ampli de temes que centren l’atenció dels especialistes d’aquesta especialitat que cada dia té més pes. “La preocupació per la psicogeriatria ha augmentat des de la pandèmia, i aquesta edició del Congrés s’ha assolit un rècord de participació, amb més de 300 assistents, en la versió presencial, als quals s’han afegit tots els participants en streaming que no hi han pogut assistir de manera presencial, sobretot participants d’altres regions i països, en una trobada cada cop més internacional i consolidada”, comenta el Dr. Manel Sánchez, president d’aquesta societat científica, psiquiatre especialista de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i coordinador de la Unitat de Psiquiatria Geriàtrica.
La conferència inaugural va anar a càrrec del Dr. Antonio Lobo, catedràtic de Psiquiatria Emèrit de la Universitat de Saragossa, que va compartir la seva experiència i investigació en psicogeriatria. En el Congrés també hi van participar ponents internacionals: el professor Tom Dening, provinent del Regne Unit, que es va encarregar de la sessió plenària del Congrés sobre la relació entre pèrdua auditiva i demència; també el Dr. Atul Sunny Luthra, que va abordar el maneig de problemes conductuals en persones ateses amb demència, a la conferència de clausura, que va presentar el Dr. Sánchez.
Trastorns per acumulació en gent gran: patologia o falta de cures?
El Dr. Manel Sánchez, president de la Societat Espanyola de Psicogeriatria, a més de director de l’Àrea de Gestió del Coneixement de l’Hospital Sagrat Cor, va moderar una taula rodona sobre trastorns per acumulació en gent gran, que va oferir una visió profunda d’aquest fenomen.
Els trastorns per acumulació són un tema que ha adquirit rellevància els últims anys, especialment entre la població anciana. Sovint associat erròniament a la síndrome de Diògenes, aquest fenomen presenta diverses manifestacions que requereixen una atenció especialitzada.
Durant el Congrés, es van explorar les causes subjacents i les implicacions socials i psicològiques del comportament acumulatiu. Els assistents van compartir informació de com abordar aquests casos des d’una perspectiva clínica i social. El contacte directe o indirecte que tenen les famílies en aquests problemes és bàsic i imprescindible, també per entendre’ls. Les investigacions actuals estan orientades a posar de manifest el pes específic que tenen aquests trastorns i l’epidemiologia d’aquestes patologies, així com també a buscar factors connectors entre elles, com ara nivells de solitud i depressió, o depressió i demència. Establir correlacions entre patologies mèdiques i socials és determinant per entendre l’impacte que tenen en aquest grup de població.
No tots els casos d’acumulació són indicatius d’un trastorn mental greu; molts individus poden presentar comportaments acumulatius sense complir criteris diagnòstics específics. Per això és fonamental entendre les diferències entre la síndrome primària i secundària, per oferir un tractament adequat. Pel que fa al tractament dels trastorns per acumulació secundaris a malalties mentals, es poden tractar amb el maneig adequat de la malaltia mateix. “Amb tot, en els casos primaris, on no hi ha un diagnòstic psiquiàtric clar, el tractament és més complicat. La resposta al tractament farmacològic sol ser pobra, i qualsevol intervenció conductual ha de ser molt dirigida i intensiva”, comenta el Dr. Sánchez. De vegades, fins i tot cal intervenció judicial per assegurar que aquestes persones rebin cures adequades.
El Dr. Manel Sánchez va afirmar que “és important destacar que molts casos no són simplement síndromes de Diògenes; sovint són situacions en què la gent gran necessita atenció, però no se l’està cuidant de la manera adequada. Això ressalta la necessitat d’abordar aquests problemes des d’una perspectiva social més àmplia”.
Al Congrés es van debatre una gran varietat de temes que preocupen l’especialitat, i, a més, hi van participar experts nacionals en el camp de la psicogeriatria, incloent-hi el Dr. Javier Oliveira, que va presentar una investigació sobre la demència frontotemporal i les implicacions que té en els trastorns acumulatius.
La pandèmia: un punt d’inflexió en la mirada a la salut mental
Des de la pandèmia, ha augmentat de manera significativa l’interès per la salut mental en general i, especialment, per la salut mental de la gent gran. Això es reflecteix tant en l’assistència al Congrés com en el creixement exponencial del nombre de socis de la SEPG l’últim any i mig.
Aquest Congrés ha representat una oportunitat única per aprofundir en temes crítics relacionats amb la psicogeriatria i contribuir a l’avenç del coneixement en aquesta àrea tan rellevant per a la nostra societat envellida.