Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
L'Hospital Sagrat Cor de Martorell va celebrar, el 19 i 20 de maig a l'Hospital San Rafael de Barcelona, les XXII Jornades d'Actualització en Psicogeriatria.
En el marc de la jornada es va presentar una nova classificació dels estadis de memòria que possibilita diferenciar de manera ràpida i precisa entre les característiques cognitives pròpies de l'envelliment normal i les manifestacions clíniques inicials de la malaltia d'Alzheimer.
Aquest procediment, ideat per Juan Carlos Cejudo, neuropsicòleg de la Unitat de Diagnòstic de Demències de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, i que el centre ha estat aplicant amb èxit durant dos anys, s'ha publicat a la prestigiosa revista Journal of Alzheimer's Disease.
Juan Carlos Cejudo assenyala que aquesta metodologia representa un avenç important en el diagnòstic precoç de la malaltia d'Alzheimer: “En només 30 minuts podem determinar l'estat de memòria de la persona i la probabilitat, amb una alta fiabilitat, de que arribi a desenvolupar una demència en un període de temps específic”, afirma.
El deteriorament cognitiu lleu, un calaix de sastre
El neuropsicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell explica que la investigació va sorgir amb l'objectiu d'esclarir les diferents simptomatologies que engloba el terme Deteriorament Cognitiu Lleu, definit com la pèrdua de les capacitats cognitives, principalment la memòria, a una major velocitat del que seria habitual. “Hem observat que en funció de l'estadi de memòria en què es trobi una persona pot tenir des d'un 3% a un 50 % de probabilitats de patir Alzheimer en el futur”, destaca. Per aquest motiu, segons l'expert, és “molt rellevant” poder realitzar un diagnòstic precoç a aquells pacients que acabaran desenvolupant la malaltia perquè permet controlar la seva evolució en el temps i obre la porta a poder aplicar de manera anticipada noves estratègies terapèutiques.
4 estadis de memòria
La nova classificació presentada en les XXII Jornades d'Actualització en Psicogeriatria, es basa en la valoració de cóm es deteriora la memòria episòdica -que és la que engloba tot el procés d'emmagatzemat de records- des de la normalitat fins quan es pateix una síndrome amnèsica completa. Aquest mètode estableix 4 estadis amnèsics, el M1, M2, M3 i el M4, que permeten classificar els pacients de major a menor capacitat de record, sempre tenint en compte factors com l'edat o el nivell d'estudis.
En el M2 es trobarien les persones que tenen algunes dificultats d'aprenentatge i seria l'etapa més semblant a l'envelliment normal. “Els individus que estan en aquest nivell tenen una probabilitat molt baixa -només un 3 %- de desenvolupar una demència i en un període de més de 8 anys”, destaca el neuropiscòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell.
Els estadis M3 i M4 són els que es consideren “de risc” i requereixen que es realitzi també la detecció de marcadors biològics, com és el cas del PET de glucosa. “Aquest marcador determina la quantitat de glucosa que consumeixen les neurones, indicant la proporció de neurones que estan vives”, explica Juan Carlos Cejudo.
D'aquesta manera, segons els resultats de l'estudi, si una persona es troba en un estadi M3 i el marcador biològic dóna resultat positiu significa que existeix una probabilitat molt elevada que en un període de 5 anys desenvolupi Alzheimer. En el cas d'un M4 amb un marcador biològic positiu, la simptomatologia de la malaltia apareixerà en uns dos anys.
Seguiment dels pacients durant 9 anys
Aquesta escala es va elaborar del setembre de 2005 al març de 2015, a partir d'una mostra inicial de 3.800 nous pacients que van anar a la Unitat de diagnòstic de demències de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell. Dins d'aquest grup se'n van seleccionar 747 que no patien demència i, d'aquests, 150 que no presentaven problemes de memòria evidents en els tests neuropsicològics. “La raó per la qual havien anat a la Unitat era perquè se sentien estranys, tristos o despistats…però els resultats de les probes de memòria, llenguatge i de neuroimatge eren normals”, explica Cejudo.
Es va realitzar un seguiment durant 9 anys d'aquests pacients –una tercera part dels quals va acabar desenvolupant la malaltia de l'Alzheimer- i la seva evolució va servir per a poder elaborar l'escala d'estadis amnèsics i redefinir el concepte de Deteriorament Cognitiu Lleu.