L’Hospital Sagrat Cor ha col·laborat en la direcció clínica del projecte en el qual s’ha basat la tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Avaluació del dolor en el deteriorament cognitiu, especialment en la demència, liderada per Lydia Giménez Llort, catedràtica del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, en el marc del Programa de Doctorat en Psiquiatria, i que es va presentar divendres passat. El Dr. Manel Sánchez ha participat en la direcció clínica del projecte, juntament amb el Dr. Monllau i les infermeres Laura Pajuelo i Isabel Moriana, tots membres de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell.
Aquesta tesi ha rebut la direcció del professor Antoni Bulbena Vilarrasa, catedràtic de Psiquiatria de la UAB i director de Docència i Investigació de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona), i ha assolit un punt d’inflexió en l’àmbit de l’atenció a persones amb deteriorament cognitiu i demència. Aquest estudi posa de manifest no només la importància de les escales observacionals per avaluar el dolor en aquestes poblacions, sinó que també ofereix solucions pràctiques i basades en evidència per millorar-ne l’aplicació.
L’estudi assenyala l’ús escàs d’eines observacionals a Espanya, que sovint es pot atribuir a la seva complexitat i a la manca de temps per fer les avaluacions. Malgrat aquestes barreres, la investigació identifica que els ítems expressió facial i verbalització es consideren essencials i útils, respectivament, per part dels professionals sanitaris espanyols, que es diferencien d’altres països europeus.
La recerca, que consta de diversos estudis (observacionals, experimentals i de validació), conclou que les expressions facials són indicadors sensibles de la intensitat del dolor i presenten una alta fiabilitat, fins i tot sense una formació específica exhaustiva. Un dels grans èxits del treball ha estat la reducció de l’escala original de 36 ítems a una versió més pràctica de 15 ítems (PAIC15) per al seu ús clínic. Aquesta eina estandarditzada ofereix un mètode fiable per avaluar el dolor en pacients amb demència, fins i tot en contextos multiculturals.
Entre els resultats més destacats, trobem l’alta fiabilitat intraobservador i interobservador, especialment a Espanya, on les observacions relacionades amb l’expressió facial van obtenir els nivells més alts de precisió. Les accions facials davant d’estímuls dolorosos, com ara boca oberta o cenyit, van demostrar que són indicadors vàlids de diferents intensitats de dolor. En persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), les respostes facials al dolor van ser més intenses si les comparem amb altres tipus de deteriorament cognitiu.
En aquest sentit, la recerca no només va generar dades valuoses, sinó que també va propiciar canvis pràctics. Mitjançant sessions formatives, els participants van millorar l’autoconfiança i la percepció sobre la utilitat de les escales observacionals, especialment en relació amb l’expressió facial. Aquest avenç respon a necessitats detectades prèviament en estudis nacionals i europeus.
D’altra banda, l’estudi reivindica la necessitat de disposar d’escales breus, com ara la PAIC15, que puguin aplicar-se en entorns clínics en menys de cinc minuts, incloent-hi fases de repòs i moviment de les persones ateses. Tot i les limitacions, com ara la mida de la mostra i les diferències culturals, aquest treball representa un avenç significatiu per abordar els reptes en l’avaluació del dolor en una població cada cop més vulnerable. Amb el suport continu de la recerca i la formació, eines com la PAIC15 poden transformar la pràctica clínica i millorar la qualitat de vida de les persones amb demència.